L’any
que ve, ens podem trobar que aproximadament 100.000 dones a l’Estat
espanyol, unes 20.000 a Catalunya, estaran exposades a avortar en la
il·legalitat,
la
clandestinitat i a patir greus lesions i fins i tot la mort, amb els
conseqüents perjudicis per elles, el seu entorn i tota la societat.
Si el PP acaba aprovant la reforma de la Llei de Drets Sexuals i
Reproductius, pràcticament totes les dones que ara avorten, els i
les professionals que les atenen, les persones que en tinguem
coneixement o qui hi donem suport...totes, ens
convertiríem en delinqüents.
Les
mesures prohibicionistes, com la que impulsa el PP, lluny de reduir
el nombre d'avortaments, n'incrementen la mortalitat i la inseguretat
dels i de les professionals i de les dones. Per reduir el nombre
d’embarassos no desitjats el que cal és educació sexual i
afectiva igualitària per totes i tots. Volem accés a la sanitat per
totes i tots. La volem universal, gratuïta i dins el sistema
sanitari públic. Volem papers i drets per totes i tots.
Mentre
duri la restricció de l'accés a la sanitat per qui no hagi cotitzat
a la Seguretat Social, exigim a la Generalitat, que és qui té
aquestes competències, que tracti els casos d’interrupció
voluntària de l’embaràs com urgències: amb una llei de terminis
anem a contra-rellotge i l’accés a l’avortament no pot dependre
de que tinguis o no ingressos econòmics per anar ràpid a la
privada.
Al
govern de la Generalitat també li exigim:
- El desplegament de la Llei de Drets Sexuals i Reproductius i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs tant pel que fa a l'accés als mitjans anticonceptius, a la implementació de l'educació sexual i afectiva i a la interrupció voluntària de l'embaràs.
- El desenvolupament d'una llei pròpia de Drets Sexuals i Reproductius, tal i com permet l'Estatut d'Autonomia.
- El blindatge de les garanties assolides en DSiR en aquests anys de democràcia i, especialment, amb la llei del 2010. Els drets de les dones no poden ser un territori de disputa d'interessos polítics.
El
govern del Partit Popular vulnera els Drets sexuals i reproductius de
les dones obligant a parir les que volen avortar i negant l'accés a
la reproducció assistida a la sanitat pública a dones soles o
lesbianes. Vulnera aquests Drets boicotejant l'educació sexual i
afectiva a les escoles. Els vulnera amb aquest retrocés generalitzat
en polítiques de salut sexual i reproductiva, que no només afecta a
les dones que volen interrompre un embaràs, afecta també les
persones trans i els homes. Ens afecta a tota la societat.
Nosaltres
sí que defensem la vida. Ells defensen una vida envoltada
d’hipocresia i plena de por. Nosaltres defensem una vida digna, on
la diversitat sigui un valor i on els drets i la supervivència de
les persones no depenguin dels diners, del color de la pell o del que
tinguis entre les cames. Prou d’escudar-se en conceptes amplis, com
“vida”, o en col·lectius com el de les persones amb diversitat
funcional per imposar el seu model de família i de societat. Si
realment volen defensar els drets d’aquestes persones que no
retallin en integració, en educació, en sanitat, en suport a la
dependència.
No
volem ser ciutadanes de segona amb menys drets que els homes,
tutelades com si no sabéssim que és millor per nosaltres. No
necessitem 3 dies més per repensar-nos que volem avortar. No volem
que ningú ens qüestioni la nostra orientació sexual, el nostre
amor, la nostra maternitat, els nostres cossos o per que si o per que
no volem avortar. Les dones tenim la capacitat d'emetre judicis
propis davant els dilemes vitals i de posar en pràctica allò que
considerem millor per a una vida digna.
També
volem
des d’aquí expressar el nostre suport amb l’Eduardo San Juan,
treballador de CGT a Correos a Madrid que es va negar a repartir una
propaganda de la Asociación Derecho a Vivir que demanava al
Ministre de Justícia que endureixi encara més la Llei aprovada el
2010. L’Eduardo va al·legar que exercia el seu dret a l’objecció
de consciencia i que es negava a repartir quelcom que ell considerava
degradant per la dignitat de les dones. L’empresa li ha obert un
expedient sancionador per falta greu o molt greu i podria ser
acomiadat. Aquest és un exemple de la pressió que exerceixen el
sectors més conservadors però també de que cadascuna de nosaltres
pot fer molt per defensar el Drets de les dones.
Si
hi ha una reforma de la Llei que suposi un retrocés en els nostres
drets, i aquesta és l’amenaça del Ministre Gallardón, la
desobeirem, com desobeïm totes les lleis patriarcals que van contra
les dones. Si cal tornarem a viatjar a l’estranger, la que s’ho
pugui permetre, o recorrerem a remeis artesanals però arriscats com
la ruda, com la que hem plantat a l’hort del 15m a Pl. Catalunya.
La seva reforma ens portarà a llençar-nos de dalt d’una cadira o
a tants altres remeis que les dones fem servir arreu del món per
interrompre els embarassos no desitjats. Ho hem fet sempre i ho
continuarem fent sempre que en tinguem necessitat. Teixirem noves
xarxes de solidaritat, ens jugarem la salut, la vida o la llibertat,
però no deixarem que ningú decideixi per nosaltres. És el nostre
cos i s’ha de respectar el nostre dret a decidir.
Però
abans farem tot el possible per que aquest nou retrocés en els
nostres drets no es produeixi. Assenyalarem als i les responsables
d’aquesta volta de rosca més contra les dones. Fem una crida a la
desobediència feminista als centres de salut, als hospitals, als
carrers i a les cases i llits.
Totes
juntes podem! Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm! AVORTAMENT
LLIURE I GRATUÏT!